Quina vergonya! ara si estic indignat!

Aquest cap de setmana al meu poble han celebrat sant Blai, ja que l'han tingut que avançar... En fi, ha sigut una festa fluixa, més ben dit, molt fluixa. En primer lloc els actes no eren a l'hora que estaven previstos i els van avançar sense avisar, i ací un servidor va arribar justet a l'encesa de la foguera, que cada any la veig més menuda. Després va vindre un grup compost per tres persones que, sense ofendre, ho feien de pena, fins jo cantaria millor, i això ja és dir jajaja. Però el pitjor de tot va ser l'actuació d'un monologuista que no recorde del nom ni vuic recordar-me'n... Aquest monologuista no tenia ni idea de fer monòlegs! i tenia una poca vergonya el desgraciat... Una persona major va tirar a alçar-se del seu lloc per anar al al bany o anar-se'n a casa, el que fora, i li va dir "sentes per favor, que ara ve lo bo i no podeu abandonar les instal·lacions fins que no passen les dos hores d'actuació" açò a mi si em va saber mal, el poca vergonya... Damunt de no fer gràcia, dir-li això a aquell home... Menuda vergonya!!!

#La #Collita #Va #En #Bon #Camí

Oscar Tramoyeres

Aquest cap de setmana al meu poble Bèlgida, es va celebrar Sant Antoni, i com és normal, després de les cucanyes, on solten les rates i els animals, com no baixem a l'auditori i allí fan una funció de teatre o un monòleg.

Aquest any li ha tocat vindre a actuar a Oscar Tramoyeres, un as amb açò del monòleg, i ens va fer a tots "pixar-se de risa", aquest magnífic del monòleg va fer una actuació "mel de romer", contant acudits i fent gràcies del que un no s'espera.

#La #Collita #Va #En #Bon #Camí 

Firmin

Ja que Juli esta pesat amb la collita dels melons, per a que no diga que enguany la collita és roina, he decidit escriure  d'un llibre que ens ha recomenat ell, aquest llibre es titula Firmin i el seu autor es Sam Savage, i per dir-ho d'una manera... és pesat de llegir, perquè no és molt entretingut que digam...però m'abellia acabar-lo i així ho he fet i ha acabat agradant-me perquè ja feia temps que no llegia un llibre d'alguna fabula i aquest ha sigut perfecte, exceptuant les primeres pàgines, que no m'han agradat perquè es feia pesat...En aquest llibre m'he imaginat que jo era la rata de biblioteca que explica el llibre i... no ha estat gens mal, he descobert que les rates tenen una vida molt dura i que hi ha rates "bones" també. 

Aquesta és la seua sinopsis:

Aventures d'una feristela urbana. Nascut al soterrani d'una llibreria al Boston dels anys 60, Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines d'un llibre. Però una rata culta és una rata solitària. Marginat per la seva família, busca l'amistat del seu heroi, el llibreter, i d'un escriptor fracassat. A mesura que Firmin perfecciona una fam insaciable pels llibres, la seva emoció i els seus mitjans es tornen humans. Original, brillant i ple d'al·legories, Firmin desprèn humor i tristesa, encant i enyorança per un món que entén el poder redemptor de la literatura, un món que s'esvaeix deixant enrere una rata amb una ànima creativa, una amistat excepcional i una llibreria desordenada .

En resum, m'ha agradat prou.

#La #Collita #Va #En #Bon #Camí

Una de pel·lícula

Aquest cap de setmana he anat al cine a veure "Los juegos de l'hambre" i no ha segut gran cosa per part meua...M'ha paregut fluixa i amb poca acció, en el que jo adore l'acció a les pel·licules..., esperaba més d'aquesta pel·licula ja que les anteriors pel·licules eren bonisimes, molta acció, una història interesant, intriga..., en canvi, esta ha sigut, més ben dit, preparatòria per a la pròxima pel·licula que han de gravar... En fí, ens ho vam passar molt bé tots els amics però la pel·lícula va ser fluixa i no ens va agradar.

Però per a gustos colors...

Aielo de Malferit

Aquest cap de setmana he estat al circuit de motocross d’Aielo. Aquest camp va estar inagurat l’any 2010 a Aielo de Malferit. 

Nosaltres vam sentir que feien carreres de cross allí i ens vam proposar anar-hi a vore-ho i no ens vam arrepentir. Nosaltres tenim afició a les motos i va ser una bona experiència, vam veure a una companya de la clase amb el seu cosí que hi participava a la carrera i, no ho va fer gens mal. Va ser una gran experiència veure tot això de tan prop, molts coneguts i molt bon ambient als espectacles aquestos.

Jo, personalment, recomane que si teniu l’oportunitat de veure alguna carrera d’aquestes que aneu.

Genaro Martí Nàcher